Les proves d'acceptació in situ abans de la posada en servei del transformador són un procés crític per identificar defectes de fàbrica, danys de trànsit o errors d'instal·lació, garantint així un funcionament estable a llarg termini. Un règim de proves de posada en marxa exhaustiu pot prevenir més del 90% de les fallades operatives en fase inicial. Aquest document descriu un conjunt complet de proves d'acceptació estàndard de la indústria aplicables a tots els transformadors de distribució submergits en oli i de tipus sec, que serveixen com a llista de verificació llesta per a l'ús per a l'acceptació de la construcció in situ.
1. Prova de resistència d'aïllament: utilitza un megòhmetre (megger) per mesurar la resistència d'aïllament entre bobinatges d'alta/baixa tensió i terra, així com entre els mateixos bobinatges. Això avalua si l'aïllament està humit, danyat o contaminat. Els valors mesurats han de superar els llindars estàndard de la indústria i romandre equilibrats en les tres fases sense desviació significativa; aquest és un requisit previ fonamental de seguretat abans de l'energia.
2. Prova de la relació de girs del transformador (TTR): compara la relació de girs real amb la relació nominal per verificar la precisió de les espires del bobinat, ajudant a detectar errors de fabricació o connexions internes incorrectes. La desviació s'ha de mantenir dins del ±0,5%; superar aquest límit pot provocar una sortida de tensió anormal o problemes durant la connexió a la xarxa.
3. Prova de resistència de DC de bobinatge: mesura la resistència de DC dels bobinatges d'alta i baixa tensió per comprovar si hi ha connexions soltes, fils trencats o contacte deficient. Els valors de resistència de les tres fases han de situar-se dins dels límits especificats per evitar un sobreescalfament localitzat o danys tèrmics durant el funcionament.
4. Prova de pèrdua dielèctrica: Mesura el factor de dissipació (pèrdua dielèctrica) del sistema d'aïllament del transformador per avaluar l'abast de l'envelliment, l'entrada d'humitat o la degradació. Aquesta prova s'utilitza normalment per a l'acceptació d'alta precisió de transformadors d'alta tensió submergits en oli per descobrir defectes latents d'aïllament.
5. Prova de deformació del bobinat (SFRA): Utilitza l'anàlisi de resposta de freqüència d'escombrat (SFRA) per detectar la deformació, el desplaçament o l'afluixament dels bobinatges del transformador. S'utilitza principalment per identificar els danys mecànics patits durant el transport o l'aixecament, ajudant a prevenir curtcircuits causats per la vibració un cop la unitat està en servei. 6. Inspecció de la carcassa i la connexió a terra: comproveu que la carcassa de l'equip, el nucli de ferro i els components de subjecció estiguin connectats a terra de manera fiable. Assegureu-vos que tots els terminals del cablejat estiguin ben fixats i lliures de danys. Per als transformadors submergits en oli, comproveu el nivell d'oli, el color de l'oli i la integritat dels segells (assegurant-vos que no hi hagi fuites); Per als transformadors de tipus sec, assegureu-vos que no hi hagi acumulació de pols, esquerdes o bombolles d'aire.
Només després que tots els elements de prova s'hagin superat amb èxit, l'equip pot procedir a les proves sense càrrega i càrrega. Un cop finalitzades aquestes proves sense cap anomalia, l'equip es podrà connectar oficialment a la xarxa i posar-se en funcionament. Aquest procés d'acceptació integral garanteix la màxima qualitat possible per a l'equip en el moment de la posada en servei i ajuda a minimitzar possibles avaries durant l'operació i el manteniment posteriors.
